6/17/2008

Manifest d'un músic

Faig de músic, i per a mi fer de músic vol dir tot això: aprendre sempre, fer treball individual continuat i investigació organològica, tocar i cantar en públic en context de concert, festa, tallers de dansa, i aplicacions a l’escena, l’espectacle i el ball. També significa fer feina creativa, des de la composició, l’arranjament, la improvisació o la mateixa interpretació. I de manera essencial també vol dir fer de mestre de música, com a única manera possible de transcendir, de perpetuar l’ofici, de formar part de la tradició.
Faig classes de música individuals i col·lectives a casa meva, i també a altres llocs. Intento ensenyar d'una manera sensitiva, profunda, dinàmica i agradable. Faig servir metodologia tradicional auditiva, sense massa paràmetres preestablerts. Entenc la tècnica com a conjunt plural d’estratègies dirigides a la consecució de finalitats expressives i increment de les habilitats instrumentals.
La qualitat de so, el sentit rítmic, la projecció sonora i l’entonació són els materials bàsics que treballo amb els alumnes, sempre a partir del repertori musical consensuat a partir de les propostes de mestre i alumne, reforçat amb exercicis tècnics preparatoris, sovint ideats i aplicats in situ.
Procuro adaptar-me als interessos i capacitats reals dels alumnes. Els ajudo a adquirir eines perquè puguin resoldre ells mateixos els reptes. No faig servir partitures per transmetre la música: la interpreto, l'ensenyo frase per frase, aplico diverses formes de llenguatge oral (solmització dodecafònica, sil·labeig rítmic i onomatopeies clares i unívoques per poder identificar i categoritzar tots els elements tècnics).
Treballem la comprensió global i l’assimilació de tots els aspectes (estructura, esquelet harmònic, teixit contrapuntístic, entonació vocal de les melodies). També a través del repertori procurem anar coneixent tot l’àmbit de l’instrument, així com a mesura que es fan servir es van coneixent totes les escales, arpegis i acords, els seus noms, xifrats, composició tant en sentit absolut-estructural com relatiu-funcional.
Toquem plegats la música, la faig enregistrar en sistema sonor o bé audiovisual i dono consells perquè els alumnes puguin continuar el treball a casa, sovint amb l’ajut d’eines telemàtiques (tutorials on-line, portals de música i video). Quan l’alumne adquireix un nivell determinat l’intento engrescar en diversos projectes reals al seu abast i de cara a la societat perquè crec que aquest és un ofici que només s’aprèn exercint-lo, exactament com tots els altres.
Considero que el treball auditiu ho és pràcticament tot en la transmissió, però també ho reforço amb el document gràfic, per referència, estudi i anàlisi. Amb aquest criteri ensenyo a llegir i escriure els diferents codis com a complement força interessant: notació musical clàssica genèrica, notació musical clàssica específica de l’instrument, baix xifrat barroc, xifrat harmònic modern, tabulatures instrumentals històriques i contemporànies específiques, simbologia tècnica (digitacions, cops d’arquet, etc.)
I pel que fa a exàmens, qualificacions i títols tinc la meva postura: mai un programa d’estudis reglat ha de passar per damunt de les necessitats i les circumstàncies d’un complex alumne-mestre: ha de ser tant sols una guia i una orientació de ruta pels dos. Mai l’objectiu d’una disciplina d’estudi ha de ser l’obtenció d’un aprovat o una nota: això és circumstancial i poc essencial. mai l’objectiu d’una prova ha de ser l’obtenció d’un títol; això desvirtua els valors i les prioritats. Mai la possessió d’un títol ha de ser garantia per obtenir i/o conservar una plaça laboral: l’habilitat es demostra i s’incrementa cada dia.

de més verdes en maduren

Canal de video

Loading...

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich