9/25/2009

25 de setembre de 2009. "EL CONCERT"

Avui ha estat un gran dia. De fet, el dia de la inflexió. He traspassat l'equador del meu destí. Aquesta tarda he fet, tot sol però amb una gran complicitat de l'audiència, una actuació al pati central del Museu d'Antropologia.
L'edifici pràcticament és de la meva edat; el van començar a projectar l'any 61. En aquesta casa, ja fa molts anys, jo hi vaig fer la meva primera feina remunerada: unes àudio-transcripcions d'enregistraments de camp per la fonoteca de l'INAH, amb el meu futur compadre Fernando Nava, avui director de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas.
La cita de les proves de so era a primera hora del matí. He arribat a l'hora pactada i el regidor d'escenari m'ha rebut a la porta amb tot a punt. El primer que haig de reconèixer és l'excel·lent professionalitat, coneixement i sensibilitat musical, afegits al respecte, bon humor i tracte exquisit de l'enginyer de so i la seva gent. Vint minuts d'una de les millors proves de so que recordo. Això sol ja ha estat una fita.

Després he assistit a una ponència que m'interessava molt, sobre la tradició musical de Xichú. La ponent ho ha brodat. Olimpia Montserrat Valdivia m'ha impactat fortament i així li ho he dit en el torn d'intervencions. No s'ha enrojolat perquè el color de la seva pell ho fa impossible del tot. I és que ha resultat ser una joveneta del poble que m'ha reconegut perfectament de la festa de capdany que hi vam passar amb la família.

Tot carregat d'energia m'he preparat durant dures hores, jo i els meus instruments i aparells, pel concert: la consumació d'aquell correu de recomanació que va fer de la meva proposta en Guillermo Contreras a un tal Benito, que va resultar ser el gran Benito Taibo, company d'Institut i de fetxories d'aquella edat d'ideals. Avui també, doncs, l'èxit de la seva programació ens ha fet encara més gran l'alegria per les bones notícies d'avui sobre l'inici de la recuperació del seu germà i amic nostre de l'ànima, en Carlos.

Des del començament he tingut la complicitat de les Xochipillis i el Jahví, formats al recent taller de Cuernavaca organitzat pel meu íntim amic, company del Dueto Tepoztlán de Barcelona, en Chucho Peredo. I he tingut l'immensa joia de veure reunides a la plaça les persones més importants de la meva vida afectiva a Mèxic. I mentre jo tocava, en Josep Maria Murià enviava les ones del concert per telèfon cel·lular a la seva terra de Jalisco i les dirigia als meus cosins germans, via Pepe Marull.

Ha documentat l'acte Guillermo Contreras, etern amic i company de Etnomusicologia, que va ser més guru i més mestre que el mateix professor que vam tenir. I els Ayats m'han fet l'honor de voler compartir l'experiència i han proporcionat un bon reforç català a l'"assuntu". I d'aquesta manera, sota l'empara del bon Tlàloc hem pogut ballar un vals, sardanes i ballets, escoltar romanços i el divino al to del contrapàs llarg, fer alguna glosa i sentir-nos a casa per partida doble.

I encara s'han venut CDs i tot. m'he acomiadat de les Xochipillis, les Ribera i els Ayats, i cap a sopar i dormir a cals Carral-Escamilla, que de cases al DF no en manquen pas!

9/21/2009

20 de setembre de 2009 a Xochicalco

La ciutat-estat més important de l'Epiclàssic Mesoamericà ha rebut la nostra visita. Pel camí hem presenciat unes danses de la conquesta davant de l'esglèsia d'Alpuyeca, o Xochitepec, potser, i hem esmorzat en un pantagruèlic bufet lliure de 50 pesos.

19 de setembre de 2009 a Cuernavaca

A Cuernavaca és bona idea aprofitar els matins. Avuí, dissabte, ens ha fet molt bon dia i hem fet un bon esmorzar amb la gent de la casa. Hem anat al mercat a comprar tot el necessari i hem parat la taula al jardí. Més tard hem visitat el taller de Mosaicos, i com que no hi ha hagut temps de dinar hem fet pa amb tomàquet amb pernil serrano i formatge, i sangria, i ho hem portar al taller per compartir amb els alumnes, que també això és cultura de la festa. Ha anat molt bé, perquè desprès del berenar s'ha creat un molt bon rotllet, un ambient molt tranquil i hem cantat el poder del cant i el rossinyol que vas a França. És un luxe portar-se la claca des de casa.

9/18/2009

18 de setembre de 2009, Tepoztlán


M'he despertat ben d'hora i a les 9 he anat a recollir les companyes de viatge per anat a passar el matí a Tepoztlán. Al mercat hem menjat unes quesadillas de blat de moro blau amb diverses coses: huitlacoche (el fong negre del blat de moro) nopalitos(les penques de la figuera de moro), flor de carabassa, pollastre, chicharrón, i fins i tot chapulines, amb un bon got de suc de mandarina. Elles han convidat l'esmorzar. Hem visitat l'església i el convent fortificat dels dominics, del SXVI, que és un museu molt interessant.
Llavors ha començat l'excursió: una forta pujada d'una hora pel mig de la muntanya per arribar al temple del Tepotztécatl, petit però amb forta càrrega històrica i espiritual.
Hem baixat a bon pas, distrets amb el rotllet que portava una parelleta força catxonda que feia el mateix camí.
Hem fet un dinar ràpid a Los Colorines, una bona carn a la planxa, i hem aconseguit, avui sí, ser puntuals a les 4 al taller. Hem tingut públic nou, tots grans músics : la Rosa V. Sánchez, Enrique Barona, Yahví Pichardo...
S'ha fet feina: he exposat el contrapàs i la sardana, en una horeta. Després hem cantat, tocat i ballat la sardana (marieta cistellera), el patatuf, el Joan del Riu, la castanya, punta i taló, i un circassià també.
La Joana s'ha animat amb el violí. Molt bé, noia!
Al final la Letícia ens ha vingut a trobar i hem anat a menjar uns tacos al pastor amb aigua de jamaica.

17 de setembre del 2009. Matí a Cuernavaca

ja estic a Cuernavaca, ben instal·lat a cal Chucho. La Joana, la Marta i la Sara són a casa de la mare del Chucho, que és molt velleta i sempre està de bon humor, i hi ha una noia molt maca que es diu Teo, que la cuida. El taller el vam començar una hora tard però va funcionar bé. Sort que em porto bona part dels alumnes de casa, que si no fórem quatre gats!. La Marta havia ballat sardanes, les tres tenen ritme, canten i ballen bé. De moment vaig passar el powerpoint i després vam aprendre Joan del Riu, Marieta cistellera, ball de punta i taló i patatuf, Després del taller vam passajar amb el Chucho pel centre de Cuernavaca. Quasi no vaig notar el canvi d'horari, però ara m'he despertat molt d'hora i he menjat un actimel i avui anem a Tepoltlán. Dels alumnes hi ha una pedagoga musical com de la meva edat que va fer el mètode Kodali a Hongria. Li vaig deixar després el llaüt i va cantar amb una veu preciosa algun motet renaixentista, acompanyant-se una miqueta amb acords. També hi ha músics jovenets de l'orquestra jove, una d'elles és filla de bascos.

Abans d'ahir vaig arribar molt bé, el vol estupendo. Pel·lícula recomanada: Lili et le Baobab. L'altra pel·li una de Bollywood, que sempre són molt divertides. A l'aeroport de Mèxic vaig fer força feina, i al final vaig estar esperant gairebé una hora que sortissin, només burocràcia. Era a l'altra terminal. Vam agafar un taxi fins a casa de l'Alina, elles es van instal·lar a l'apartament del Rafa i jo al de l'Alina. L'endemà ens va convidar l'Hermeninda i vam fer per esmorzar suc de mandarina, tlacoyos i ous remenats. Les noies van flipar amb els esmorzars mexicans. Vam agafar el cotxe vermell, que encara està com un toro, i cap a Cuernavaca.

9/14/2009

El meu viatge de tardor a Mèxic. Setembre 2009.

Demà passat comença aquest viatge, diferent de tots els altres.
El dia de la Independència prendré el vol que em durà al meu primer país on hi passaré 15 dies.
Els meus amics de tota la vida seran allí, però també hi duré la meva experiència dels darrers decennis, amb la intenció de compartir-la amb la gent d'allà.
Diu que plou cada dia, Una tardor sense pluja no és ben bé una tardor.

de més verdes en maduren

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich