10/24/2009

El dret a decidir del músic

Si que és veritat que les reunions que fa l'AIE a Madrid cada tres mesos serveixen per alguna cosa més que per omplir amb fotos del careto de Luis Cobos tones i tones de paper car. També serveixen perquè el personatge digui coses com: "Asumamos que los artistas se encuentran en peligro de extinción y que la crisis es más profunda de lo que nadie había llegado a imaginar".
"Y mientras todo esto sucede, las compañías de telefonía se dedican a vender banda ancha animando a robar en Internet 24 horas al día con tarifa plana". I mira qui parla.

Molts ens vam fer socis d'AiE fa un grapat d'anys, amb il·lusió. Ens van parlar d'una prestació social, d'una assegurança de viatge pels bolos, d'una recaptació per venda de discs, oportunitats per entrar en circuits de programació, beques de formació.... registràvem els fonogrames amb un cert rigor, igual com fèiem amb les obres a l'SGAE. Va durar poc. No liquiden res fa un grapat d'anys, i en canvi, el paper car que hem anat rebent tots aquests anys amb un 80% de fotos de l'artista podria servir per insonoritzar un bon estudi de gravació. I la SGAE no es queda pas enrera: res de res amb respecte a les cançons de Clau de Lluna que posen en la megafonia d'un conegut parc temàtic des del dia de la seva fundació fins avui mateix.

Molts ja no veiem la indústria discogràfica com una aliada del músic, és un altre negoci. I en aquest escenari les societats de gestió són anacròniques. La creació ja no es veu com una propietat privada, i menys els drets d'interpretació. El músic s'ho fa com s'ha fet tota la vida: toca per ell mateix i pel seu públic, i la creativitat flueix i es transforma. El que hauria d'estar en perill d'extinció és aquesta mena de societats privatives de gestió.

Els músics hem de poder viure del nostre treball: interpretar, compondre, dirigir i ensenyar és el que sabem fer, ens agrada i la societat ens valora. Però està clar que costa molt, i és que treballant ningú es fa ric. I en canvi, hi ha rics molt rics que s'embutxaquen, sembla ser, uns 20.000.000 d'euros en cinc anys, que equivaldria a que et paguessin la hora a 7,000 € pel cap baix.

Potser els músics mai no ens farem rics fent ben bé de músics, però sí que ens queda el dret a decidir si volem tocar o no per un determinat règim, partit, lobby, patronat, fundació, festival, ajuntament o client particular. També volem poder decidir si confiem o no la nostra obra i la nostra feina a determinades societats de gestió. I si al final una gira no es pot fer no és pas cap notícia. Encara tenim el dret de decidir.

10/14/2009

Materials d'abans de la guerra (de Cuba)

Els papers d’Anguera
Descripció:
Fotocòpies d’unes partitures d’edició manuscrita i còpies a mà procedents de Matanzas, Cuba, 1897. Són cançons en castellà per veu i piano, veu i guitarra i una barcarola amb text català per 4 veus masculines.
Llistat:
“Recuerdos de España”
Salía la aurora. Minuet afandangado. Matanzas, 1897

Los Ojos Negros
Poesía de Eusebio Blasco
Letra de p.M. Álvarez
Matanzas 1º de Noviembre de 1897
Es copia de Pedro Anguera F.
Flores de España
Boleras sevillanas
Coro de fumadoras
De la Zª Los sobrinos del Capitán Grant
Americana Porfía
Cancion nueba titulada Matilde ó los Dulces sueños de una Amante
Puesta para guitarra
Danza americana Guayaba
Por C. Cuspinera
“Tú” Habanera
Los Momentos
La Pulga
Canto y piano
Mtro. Prats
Elena Guillén
Canción bufa
señor Bonaparte mande usted por gente...”
Canción del trobador por Don Mariano Ledesma
Canción de Lindoro
En la ópera el barbero de Sevilla para guitarra
Se hallará en la librería de la Viuda de Paz frente á San Felipe
Canción de La Barca
En la ópera de la Donna del Lago
Para Guitarra
Se hallará en la librería de la Viuda de Paz frente á San Felipe
Seguidillas Boleras Atiranadas
Para Guitarra
Zapateado de los 5 reales
La Tranquilidad
Los Presos
En Cádiz
Marcha nacional por Don Benito Pérez
Coplas a la Virgen Sma.
Una glosa para el Tantum Ergo
Minuet de Mazarron
Allegro de Pleyel
Valce
Canción de la Rosa de Abril
El Califa
Bals del amor
Canción de Blasa
Barcarola Al Ter (tenor 1º, tenor 2º, barítono, bajo)
Riu que rodant-ne vas tas claras onas
esmaltadas de blau ab puntas d’or
y que d’arena al mar un llit l’in donas
brillant com la senyal del trovador...”
33 fulls

de més verdes en maduren

Canal de video

Loading...

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich