Babaus i minuets afandangats.

Faig esment d'unes sonades de ball: un Babau fandango cathalan present al Manuscrit Eleanor Hague de Califòrnia i idèntic, pel que sembla, al que hi ha al resumen de acompañar la parte de Santiago de Murcia del 1714, i i un tal  minuet afandangado (present, entre d'altres documents, als papers d'Anguera, (Matanzas, Cuba, 1897). Els que anomeno papers d'Anguera són unes fotocòpies que tinc jo i que vaig fer d'uns manuscrits originals d'una família que havia estat a Cuba abans de la guerra (de Cuba). Pel que sembla el nom d'exportació del ball pla va ser en algun moment "minuet afandangado", i aquest que ens ve de Cuba té una lletra en castellà, musicalment és molt atractiu i ben llegible, i i recorda poc o molt l'Espunyolet!

Sense entrar en polèmica sobre el camp semàntic que volem entre tots consensuar i definir pel concepte ball pla, i si aquest és prou ampli perquè hi volem incloure els espunyolets o no, que són més vells que el napeu, el que sí us dic és que evidentment els espunyolets són harmònicament, estructuralment i fins i tot de melodia, spagnolette o spagnoletti. I si no, mireu i escolteu:l'arpista quan desafina la corda no té pèrdua! I les espanyoletes potser estan fetes amb el tenor de la baixa dansa La Spagna (o m'equivoco i això és la pavana o les folies, ara m'he fet un embolic!), que és des de molt abans de que els espanhois fossin espanyols i els caragols fossin caracois; però això ho defineix molt millor la musicòloga Amália Rodrigues o en Tony Gouveia, que sembla com si ho digués en català. De fet, al temps de la baixa dansa qui remenava les cireres era la Corona d'Aragó, que era el que la gent volia dir quan deien Spagna.