1/31/2014

LA VIOLINADA: IX Trobada de corda fregada a Argelaguer


logo IX violinada.jpg
IX Trobada de corda fregada a Argelaguer      PROGRAMA I HORARIS
TALLERS DE VIOLÍ
(s’hi poden apuntar violins, violes, violoncels, contrabaixos, rebecs, fídules, lires, gambes..)
-CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE 12 €.
La inscripció inclou quatre sessions: tres específiques de corda fregada i el taller conjunt de fandango jarocho. Es faran totes a l’Ajuntament i s’assignaran els espais (biblioteca, saló de plens i sala de reunions) per aforament  segons el nombre de participants.

Divendres 12 de febrer de 2016
NIT
Acollida: trobada informal al Casal, amb opció de tocar, cantar, ballar…

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.Dissabte 13 de febrer de 2016
MATÍ
9:30-10:20: Rebuda i recollida de tiquets dels participants (porta de l’Ajuntament)
10:20-10:30: Presentació dels tallers (saló de plens de l’Ajuntament)
10:30-12:00: TALLERS DE VIOLÍ
Principiants: Simone Lambregts
Mitjans: Anaís Falcó
Avançats: Ernesto Anaya, Panxito
12:00-13:30: TALLER DE CORRANDES
a càrrec de Christian Simelio (Ajuntament: saló de plens)
-CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE 5€ PER NO TALLERISTES DE VIOLÍ
12:00-13:30: TALLER DE BALL HUASTECO -HUAPANGO- (al pavelló)
a càrrec d’Israel Iberri
-CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE 5€ PER NO TALLERISTES DE VIOLÍ
13:30-15:00: Dinar cadascú pel seu compte

TARDA
15:00-16:20: Cafè amb violins, cançons i corrandes. (Casal)
16:30-18:00: TALLERS DE VIOLÍ
Principiants: Aniol Nebot
Mitjans: Ernesto Anaya, Panxito
Avançats: Anaís Falcó
16:30-18:00: TALLER DE DANSES CATALANES
a càrrec de Xavier Rota i Patricia Garcia (al pavelló)
-CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE 5€ PER NO TALLERISTES DE VIOLÍ
18:30-20:00: TALLER CONJUNT DE FANDANGO JAROCHO
(VIOLINS, GUITARRES, ZAPATEADO, CANT VERSAT… al saló de plens de l’Ajuntament;) -CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE  5€ PER NO TALLERISTES DE VIOLÍ QUE S’HI APUNTIN EN SESSIÓ ÚNICA
NIT
20:30-22:00: SOPAR (Casal): Kermés bufet cat-mex a peu dret  (TIQUET ANTICIPAT 3€, in situ 5€)
22:30: CONCERT I BALL (Casal) –ERNESTO ANAYA amb el grup TLALLI;  BRUEL
amb corrandes i glosa de presentació.
24:30: FANDANGO a l’estil de VERACRUZ
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Diumenge 14 de febrer de 2016
MATÍ
10:30-12:00: TALLERS DE VIOLÍ
Principiants: Guillem Ballaz
Mitjans i avançats: Anaís Falcó,  Ernesto Anaya, Panxito. Repàs i posta en comú conjunta del treball de dissabte.
10:30-12:00: TALLER DE GLOSA MALLORQUINA
a càrrec de Miquel Àngel “Campaner” (Vestíbul del pavelló)
-ÉS PRECÍS TENIR CONEIXEMENTS PREVIS PER APUNTAR-S’HI, I CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE 5€ PER NO TALLERISTES DE VIOLÍ
10:30-12:00. TALLER DE JARANA, VIHUELA, HUAPANGUERA
(cordòfons harmonorítmics mexicans) a càrrec de Simao Hernández a l’Ajuntament
-ÉS PRECÍS TENIR CONEIXEMENTS PREVIS PER APUNTAR-S’HI,I CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA I PAGAMENT DE 5€ PER NO TALLERISTES DE VIOLÍ
MIGDIA
12:30-13:00: APLEC DELS PARTICIPANTS AMB VERMUT MUSICAT (Era de la Rectoria)
13:00-13:45: CERCAVILA (Recorregut: Era de la rectoria - Plaça de Santa Anna - Casal)
14:00-16:00: DINAR I CORRANDES (Casal) CAL RESERVAR TIQUET, 12€
TARDA
17:00-18:00: MOSTRA DELS TALLERS i altres participants i rifa animada per Francesc Tomàs “Panxito” (Casal)
18:00-19:00: TOCADA DE COMIAT (Casal)
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
Gràcies per col·laborar amb la puntualitat i l’horari, només així aconseguirem fer-ho tot!
El comité organitzador es reserva el dret de modificar el programa.
Heu fet fotos i vídeos? Envieu-nos-les a laviolinada@gmail.com! Moltes gràcies!
Apunta’t a fer de voluntari a La Violinada.

1/22/2014

1 FEBRER - VA DE JOTA! - CORNUDELLA DE MONTSANT

PROGRAMA

16-19 h Taller de música i cant (interpretació i jota cantada). A càrrec de Francesc Tomàs “Panxito” i Artur Gaya (Quico el Cèlio). Preu: 5 € prèvia inscripció.

19,30-21 h. Taller de jota de rondalla a càrrec del grup Paracota (Terres de l’Ebre).
Taller de jota prioratina càrrec de Lídia de Mena. Obert a tothom.

22 h. Sopar-ball popular. Vetllada jotera aamb tots els participants dels tallers i assistents. Preu del sopar-ball: 10 €.Cal reserva prèvia.Places limitades
Dia límit d'inscripcions: 30 de gener.

Per a informació i reserves, escriviu a:

1/20/2014

Cançons de pandero. Folies?

El pandero és molt bona eina
instrument fenomenal
que pot fer molt bona feina
si el saps remenar com cal;
si tu el remenes com cal
i ho fas bé jo em desespero
puix no et puc tocar el pandero
dessota del davantal.

Tornaveus al CAT

La folia és un misteri
que ningú no va inventar:
va sortir de l'encanteri
d'una bruixa i un joglar
i els besnéts dels almogàvers
van portar pel món sencer
els cants de les seves mares:
la saba del seu terrer.

El contrapàs, un ball flamenc? La sardana, dansa helènica? Alguns mites geohistoriogràfics.

Als contrapassos les estructures seqüencials irregulars conviuen amb les regulars repetitives. Els modes melòdics amb la tonalitat moderna. Els ritmes simples estan barrejats amb els compostos i és constant la fluctuació d'unitats de temps, una riquesa ritmica que es coneix com a “ritme alternant català”. Aquestes hemioles i proporcions sesquiàlteres són molt característiques de la música catalana des de l'Edat Mitjana i per això alguns musicòlegs han abraçat aquest concepte.

El moviment processional oscilant, la disposició en rest, tots o alguns d'aquests elements essencials es troben en els balls d'aquesta part de la terra. La mistificació d'aquest fet és molt antiga; la renaixença ja va voler trobar a la sardana un origen grec, perquè això dignificava per ells la cultura autòctona. Jo crec que no és un fenomen tan exclusiu nostre, pot ser que a molts llocs del món facin coses semblants sense que hi hagi cap filiació directa. Però sí que és evident que alguns pobles mediterranis i ibèrics ho fem molt.

Cristòfor Colom descriu l'areíto dels naturals del carib com un contrapàs, Gonzalo Fernandez de Oviedo ho consigna a Sumario de La Historia Natural de Las Indias i esmenta que ha vist cantar i ballar d'aquesta manera a Flandes (el el llibre les referències a les coses de Flandes son continuades, està clar que la raó d'això és que està dirigit a l'emperador Carles que era flamenc). Caldrà veure l'original colombí, segurament la comparació deuria referir-se geografia més propera. Mireu la referència a la pàgina 484 del Sumario



Cervantes a La Ilustre Fregona posa un contrapàs en escena: un personatge asturià el descriu com un ball estranger. El teòric Cotarelo y Mori al SXIX interpreta que estranger voldria dir de la part d'Itàlia. Però si era un ball català pel personatge asturià seria obviament estranger.

Miquel Querol i Gavaldà esmenta que la referència documental més antiga (segurament) de contrapàs, amb descripció coreogràfica i tot, és el Manuscrit de l'Hospital, la nostra veritable joia de la Corona: un pergamí del XVI (que per cert està reproduït en facsímil a la pagina 293 del diccionari de la Dansa).

Aleshores Jean-Michel Gilcher, el més gran etnomúsicòleg de la dansa de l'Estat Francès, relaciona per la forma tant el contrapàs com els sauts o jautziak amb el branle: Guilcher Jean-Michel, Danse traditionnelle etanciens milieux ruraux français. Tradition. Histoire. Société
Paris, L’Harmattan, Ethnomusicologie et anthropologie de l’espace français, 2009, 216 p.


Més bibliografia:

El Contrapàs a Catalunya Nord
OriolLluisGual | diumenge, 28 d'octubre de 2012 | 19:28h

1/12/2014

Sobre el pandero quadrat

Un bon estri per moure fressa. A dins hi poses ciurons, picarols o el que et vingui de gust. El marc quadrat és molt senzill de bastir, i té una particularitat: la forma en que les dues pells queden tensades trenca tota possibilitat d'aconseguir una afinació determinada de manera harmònica i d'aquesta manera el so atabala menys i dona més llibertat a que cada cantador s'expressi en el to que li vagi més bé. El pandero, com tota la música, té quatre dimensions: la dimensió de la necessitat, que és el que ens empeny a fer eines com aquesta que ajuden a expressar amb la veu i el cos alguna cosa més que els simples conceptes que pot transmetre el llenguatge planer; la dimensió del mèrit: l'habilitat que tenen alguns a l'hora de decorar, picar, sacsejar, pensar, versificar, entonar i combinar aquestes arts, la dimensió de la propietat que té a veure amb la pertinença i la identitat, malgrat que a última hora aquest patrimoni no sigui “meu ni teu sino de la Mare de Déu”, i finalment la dimensió de notorietat, que té a veure amb la popularitat i el reconeixement, coses que en aquest moment volen dir escenaris amb altaveus, youtubes i “likes” al facebook. Amb tot això, ara com fa un parell de segles, estem davant d'una icona organològica de primera, una d'aquelles eines que en realitat són instruments per crear identitats.


Sobre la interpretació musical de la jota

Ens centrarem en la jota com un fenomen participatiu: el ball a plaça, deixant de banda altres situacions com poden ser els espectacles escènics o concursos.

El ball a plaça aplega persones que hi van per ballar amb d'altres que hi van de molt bon grat però no ballen, i encara uns altres que en diríem "els músics", que porten instruments per fer sonar. Molts d'aquests ho fan per tradició o costum. Alguns ho fan com a compromís. També per alguns és una feina. Un músic pot fer-ho tot sol, ja sigui un guitarró, un acordionista o un sonador de violí; o bé en companyia d'altres, com gaites, dolçaines o gralles amb timbals, sons de corda o rondalles mixtes. En alguns casos la formació és organitzada i estable, com pot ser una banda municipal; en d'altres és espontània o bé casual. Hi ha ocasions que preval un repertori d'extracció acadèmica, amb composicions escrites per especialistes i conservades en partitures. En altres casos les tonades són transmeses oralment per generacions.

Les cobles i les tornades es poden cantar: a soles, en duet, o coralment, i també es dóna sovint l'absència de vocalistes. En aquests casos l'instrument melòdic supleix la veu. Però, quan es canta, amb el vers es poden expressar idees, sentiments i coneixements referents a l'individu i al col·lectiu. De vegades el cantador és un vocalista dotat, en d'altres és un poeta o un repentista de mèrit reconegut. N'hi ha que compleixen les dues característiques i són herois, se'ls escolta. Les castanyoles hi solen estar presents, sovint a les mans d'alguns dels balladors, però també poden molestar en mans de maldestres o d'exhibicionistes. També s'utilitzen altres estris de percussió: canya badada, ferrets, panderetes, ampolles d'anís, culleres i moltes coses més.

Però, segons s'extreu d'antics papers, aquí l'únic imprescindible és el bombo, que és el batec de la vibració de la persona interactuant amb la terra. La resta són ornaments, però el que ens captiva més és que aquests adornos o floritures que anomenem “melodia” fan un joc polirrítmic únic i màgic, potent i fràgil alhora. Una màgia que es pot trencar en qualsevol moment que el músic es desconnecti de la dansa i s'oblidi de llegir i interpretar el moviment.

Davant d'un panorama tant divers, entenent que aquestes terres de l'Ebre són alhora un focus de la cultura de la jota i el veritable centre geogràfic dels Països Catalans, finalment podem concloure que la interpretació musical de la jota ha d'estar inspirada per un profund coneixement del llegat i un respecte pel col·lectiu que n'és dipositari, i alhora un amor sincer sense complexes per tota la diversitat de manifestacions de la seva pràctica. T'ha d'agradar.


La Violinada d'Argelaguer arriba a la setena edició

La Garrotxa ja es prepara per acollir la trobada de corda fregada, un esdeveniment anual que s'està convertint en tradició. Enguany les dates són el 7, 8 i 9 de febrer. Us hi esperem amb els braços oberts!


Basile Bremaud serà el violinaire convidat.


de més verdes en maduren

Canal de video

Loading...

Avisos de Facebook de Francesc Tomàs Aymerich